Dues peces de ferro forjat recobertes de paper cremat de 160 cm d'alçada i 100 cm d'amplada. Efecte sonor envolvent que prové de l'interior de les cares generat per altaveus inalàmbrics. 

​

Dues identitats enfrontades una davant de l'altra intenten mantenir un diàleg que resultarà impossible.

Ens mostren la incomunicació i la individualització que es genera quan és necessari formar-se una cuirassa que ni deixa sortir ni deixa entrar. A la vegaada que el desgast personal que provoca la lluita constant entre el «jo» real i la identitat artificial que s'imposa.

​

Les cares es construeixen a partir de barres de ferro, recordant una gàbia o una presó. El ferro, rígid, fred, inamovible i ordenat simbolitza la identitat que creem de cara al món. Dibuixen les pròpies autolimitacions.

​

El paper estripat i cremat que les cobreix ens mostra el desgast i la fatiga que provoca la lluita constant entre allò que vol alliberar-se i la presó que insisteix en mantenir-ho amagat. Les ferides que provoca aquest enfrontament deixen entreveure l'interior, on s'amaguen els pensaments. Els podem escoltar ressonant per la sala, entredits en veu baixa, inintel·ligibles.
 

En l'espai expositiu hi trobem una atmosfera carregada de murmuris i paraules entredites, que volen i no volen ser expressades. És en aquest espai, en el murmuri que es crea entre les dues peces, on queda més evidenciada tant la voluntat de comunicació com la falta d'aquesta. Convertint l'espai expositiu en la part esencial que completa la peça.

​